Visca l’era cibernè-tica!
I la vida telemàt-tica.
Abduïts per la informà-tica.
Dins de la pantalla plàs-tica.

És l’evolució està-tica.
Inundats per l’ofimà-tica.
Confiats en la robò-tica.
I salvats per la domò-tica.

No fa falta l’autocrí-tica.
Sí que cal fer molta pràc-tica.
D‘questa tica tica è-tica.
Que no porta la genè-tica.

I anem seguint l’estè-tica.
Que Ja trobarem l’acús-tica.
Connectats per la magnè-tica.
de l’era cibernè-tica.

Però si em “cliques” la pell
amb l’imperi dels teus dits,
s’apaguen els vampirs
que hi ha en els “microxips”.

La pell em fa tornar
al temple del teu cos (i del meu cos).
I el tacte dels teus dits,
és el què vull sentir.

No té càlcul ni raó;
no té xips ni té equacions,
és la pura connexió.
Si és just el què volen,
les ànimes troben,
com salvar pantalles
a curta distància.

I encenen la pell
i el wifi del seu cos,
i amb el tacte dels seus dits
ballen al paradís.

I anem seguint l’estè-tica.
Ja trobarem l’acús-tica.
Connectats per la magnè-tica.
de l’era cibernè-tica.