Versió en català:
Caigué la nit a la frontera,
vertigen i por dins la pastera,
carn de contraban,
caravana de la sal.
La vergonya del món,
i les barques de Caront.

Ell carrega nu la seva casa,
el més pesat és l’esperança,
emissari de l’oblit,
testimoni de l’horror,
d’aquest món de vergonya,
d’aquest Nord de silicona.

Entre el Nord i el Sud, i el Sud i el Nord
filferro i un mur,
Entre el Nord i el Sud, i el Sud i el Nord
setge, deute i abús.
Qui és del Sud? Qui és del Nord?
Qui dicta aquesta sort?
Qui és del Sud, qui és del Nord …
quan la barba és d’or?

Cayó la noche en la frontera,
un río discurre en mi conciencia.
Horizontes con ensueños,
rodeados de mil luces,
trás una herida que desgarra mi raíz.

Dejé mi tierra con mi gente,
hambre y sueños en sus mentes.
Olvido en el presente
todo aquello que me extraña;
Más… mi regreso sé que algún día cantaran

El meu Crist és jueu,
el meu cotxe japonès,
la meva pizza és italiana,
i el meu gas és algerià.

El meu café, brasiler;
les vacances marroquines,
àrabs són les meves xifres,
i les lletres són llatines.
El meu Crist és jueu,
el meu cotxe japonès,
la meva pizza és italiana,
i el meu gas és algerià.

El meu café, brasiler;
les vacances marroquines,
àrabs són les meves xifres,
i les lletres són llatines.