Pica paret

1,2, 3 sé que em vols deixar el cor fred.
1,2, 3 vull tornar a agafar alè…
1,2, 3 si juguem a pica paret?
1,2, 3 quan em giri et quedes quiet!

Hi ha un home que es passeja
amb el cap desdibuixat,
diu que busca entre les brases
un fil que s’ha trencat.

Trencat quan no cedia
d’un nus petrificat,
la voluntat ja no volia
fer-li caritat.

La caritat d’un gran calçasses
que s’anava fallant,
que pensava i que “media”,
el que els altres pensaran.

Pensava i es pansia,
i s’anava endeutant,
els pardals van fer maletes,
la tardor el va despullar

Què li va passar?, què li va passar?
que els ploms li van saltar,
es va quedar a les fosques,
i la por el va incendiar.

Què li va passar?, què li va passar?
Les preguntes van canviar,
va emmudir a mitja cançó,
i es tornà un mirall trencat.

1,2 , 3 vull tornar a agafar alè…
1,2 , 3 sé que em vols deixar el cor fred.
1,2 , 3 quan em giri et quedes quiet!
1,2 , 3 si juguem a pica paret?
Aquell home ara corre
amb el cor fos a la mà,
per no fer una tramoia,
ha pujat dalt de la nòria.

La nòria d’una fira,
d’autòmats parlants,
i parlen d’una rifa
que potser li tocarà.

Tocarà fotre’s metzines,
jugar tocar i parar;
l’elixir “perdona-vides”
diu que potser guanyarà.

Guanyarà perdent el nord,
I el fetge col·lapsat,

I posant en quarantena
El què havia estimat.